La Xina crea un xoc econòmic global

El primer xoc de la Xina es va produir després d’una sèrie de reformes liberalitzadores a la Xina als anys noranta i la seva adhesió a l’Organització Mundial del Comerç el 2001. Per als consumidors nord-americans, això va aportar beneficis considerables. Un article de 2019 va trobar que els preus de consum dels béns als Estats Units van caure un 2% per cada punt percentual addicional de quota de mercat acaparada per les importacions xineses, amb els majors beneficis que sentien les persones amb ingressos baixos i mitjans. Però el xoc de la Xina també va fer pressió sobre els fabricants nacionals. L’any 2016, Autor i altres economistes van estimar que els EUA van perdre més de dos milions de llocs de treball entre el 1999 i el 2011 com a conseqüència de les importacions xineses, ja que els fabricants de mobles, joguines i roba es van cenyir davant la competència i els treballadors de comunitats buides tenien dificultats per trobar-los. nous rols. Sembla que s’està produint una mena de seqüela. L’economia de la Xina es va expandir un 5,2% l’any passat, un ritme reduït per als seus estàndards, i s’espera que s’alentiri encara més a mesura que una crisi immobiliària prolongada aixafa la inversió i els consumidors controlen la despesa. Capital Economics, una empresa de consultoria, creu que el creixement anual s’alentirà al voltant del 2% l’any 2030. Pequín vol dissenyar un gir econòmic invertint diners en fàbriques, especialment per a semiconductors, aeroespacial, automòbils i equips d’energies renovables, i venent el resultat. excedent a l’estranger. El proteccionisme podria traslladar part de l’impacte deflacionista a altres parts del món, ja que els exportadors xinesos busquen nous mercats als països més pobres. Aquestes economies podrien veure com les seves pròpies indústries incipients s’engrescaven sota les dents de la competència xinesa, com ho van fer els EUA en una època anterior.